AVANTPASSATS

Hola, l'altre dia vaig tenir oportunitat de visitar i fotografiar la Necròpolis del Museu Arqueològic d'Eivissa, un cop allí envoltat de pensaments de temps passats i submergit en un escrupulós silenci vaig reflexionar sobre les nostres arrels i el nostre destí. Hem de saber gaudir del nostre present, el qual segon a segon ja esdevè en passat.

Agraïments a la Direcció del Museu.

CAMINS MARCATS

És la vida o potser el destí. Camins, d'anada i tornada, simètricament marcats en vistoses traçades de colors, les quals fins i tot, poden arribar a remarcar-nos un estat d'ànim concret tot recorrent el nostre camí cap a....

Deixeu a comentaris on us agradaria arribar. Gràcies.

UN SOMNI MÉS

Avui he tingut un somni grandiós com una pluja d'estels.
On un núvol lliscava dalt d'un cim ple de misteri, i alhora, tot ell envoltat per boiroses aigües blaves, les quals eren netament solcades per fantasmagòrics vaixells.
I allí, en la seguretat total, oferta per una minsa passarel.la,
romans TU, relaxada i tranquila, envoltada d'aquest misteriós univers.

Xavi.

Textura Primaveral

Mmmmmm, Ja tenim aquí olors, colors, llums intenses.
El principi de llargues i càlides tardes primaverals, el rebedor de l'esperat estiu.

Porta al futur

Antiga porta de ses feixes (finques) a Eivissa, en perill de desaparició. Aquesta sembla separar el temps d'antany de l'actual i del futur i així aïllar-se de la civilització, reflexada en les llums del fons, amb la lluna de testimoni perpetu.

Natura i Textura (2)

Natura i Textura

Contrapunts de l'home. Contaminació i Natura. L'Ara i el Sempre.

Hem de fer els esforços que calguin per mantenir l'equilibri natural. Ànims!!!

FESTA I TREBALL

Ahir mentre gaudia de la tranquilitat i el repós d'un diumenge, vaig comprovar que altres no paren de fer feina.
Salutacions.

Temps

És el pas del temps el que ens impregna cos i ànima de vivències i records. I mentres ell s'esmuny oferint-nos nous horitzonts, nosaltres veiem com la vida passa.

La primera

Aquesta primera publicació i la fotografia mostrada és precisament el que m'ha motivat a posar aquest nom al meu blog. La fotografia va ser premiada gairebé al mateix temps que perdia una de les persones més estimades: la meva germana. Va per ella i per tants altres que viuen experiències com aquesta. Són les alegries amargues de la vida.
Gràcies per la vostra visita.