És la vida o potser el destí. Camins, d'anada i tornada, simètricament marcats en vistoses traçades de colors, les quals fins i tot, poden arribar a remarcar-nos un estat d'ànim concret tot recorrent el nostre camí cap a....
Deixeu a comentaris on us agradaria arribar. Gràcies.
La mà de paral·lelismes que hi ha entre la realitat i un pensament abstracte... Les imatges poden arribar a parlar molt. Aquesta entre d'altres deu ser la gràcia de fer fotos; captar les metàfores de la realitat.
ResponEliminaA mi no m'agradaria arribar a cap lloc concret, és que sempre se'm dibuixen nous camins, dirigint-se sempre a noves metes. Però sé que el pròxim camí que he de fer és sens dubte el que em portarà a Eivissa.. jajaja! Falta poc per Nadal :)
Marina